Sovint quan et generes unes expectatives no sempre s'acaben complint. Altres vegades, simplement queden superades. Sense paraules la sensació viscuda anit al Palau de la Música. Entrades des d'Octubre, ganes boges de viure-ho i veure-ho. Primera vegada que vaig el Palau, i la sensació de poder dir, "Jo hi era!".
Les coses, quan venen rodades, et fan dibuixar un somriure!
"No ens necessitem, però ens tenim"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada