M’he despertat al segon toc de despertador, el primer no l’he sentit. Fa dies que dormo massa poc, ja ho recuperarem. De camí, he retornat a la lectura d’un llibre oblidat a la bossa. No recordo perquè feia tant que no el llegia. Amb ganes d’acabar-lo.

Un divendres d’aquells que no ho sembla, llarg, intens i atapeït. Sembla dimecres. Que s’acabi aviat.

Noves aventures i vivències estan al caure.

Seguim a l’expectativa!

És ara aquí on comença tot!

Passats els típics rituals, campanades, nous desitjos i propòsits, et poses a mirar enrrera i penses què canviaries del darrer 2010. Poques, la vida va com va, i les entomes com pots. És justament això el que et fa fort, el que et fa persona.


Busquem doncs la baixada que ens faci agafar embranzida per encara, altra vegada, un nou any.
No sé perquè, però crec que el 2011 promet.

Som-hi, no?