"Un dia serem vells i darem nous als nens,
i potser Benidorm ens semblarà millor,
qui sap si a mig matí farem cap a les obres,
tal vegada un gosset ens donarà l'afecte.
Uns quants dies més tard canviarem de barri,
i cultivarem malves als pisos de la caixa,
estirarem la pota, i anirem de viatge
de bracet amb la dama aquella de la dalla.
Després vindrà la pols que jeu sobre la pols,
també la desmemòria i l'oblit absolut,
no hi haurà cap poema que mai hagi existit,
solament un silenci cridant en el no-res.
¿Per què no aprofitem una mica la tarda
i sortim a fer el volt i em dius coses boniques
i ens partim una orxata i fem com els infants
que fan que encara es creuen que els reis no són els pares?"
Roc Casagran - L'ombra Queixalada
