Canviar-se de nou al vestuari, al teu racó de sempre, aquell on tants i tants anys et vas canviar, i que vas haver de lluitar per guanyar-te'l, perquè sabessin que era el teu.
Sortir a la pista i escalfar al costat contrari, i veure que, tres anys després, els que van a ratlles no te la passen, si no que et volen fer gol....
Sensacions estranyes, però, de nou, el convenciment, que la decisió presa fóu la correcte.
I, de nou no, no me'n pendeixo.
